El cometa C/2025 A6 (Lemmon) roman visible al cel nocturn després de la seva aproximació més propera a Terra el 21 d’octubre de 2025, quan va passar a uns 89 milions de quilòmetres del planeta. El fenomen, descobert el gener d’enguany per Mount Lemmon Survey, a Arizona, Estados Unidos, va assolir una brillantor suficient per a l’observació a ull nu en condicions ideals de cel fosc. Astrônomos indiquen que el cometa mostra un color verdós característic a causa de l’alliberament de gasos com el cianogen i el diòxid de carboni a mesura que s’acosta a Sol. La visibilitat persisteix durant els dies següents, encara que la brillantor disminueix gradualment a mesura que l’objecte s’allunya.
El cometa C/2025 R2 (Swan) també va estar present al cel durant el mateix període, amb la seva aproximació més propera el 20 d’octubre. Descoberto al setembre d’un astrònom aficionat ucraïnès en imatges de l’instrument SWAN a bord del satèl·lit SOHO, el cometa va mostrar una cua desenvolupada i una brillantor notable poc després de la seva detecció. Diferentemente de Lemmon, Swan va resultar més dèbil per als observadors casuals, i va requerir prismàtics o telescopis en molts llocs.
Tots dos cometes es classifiquen com de període llarg, amb òrbites el·líptiques allargades que els porten a distàncies extremes de Sol. Lemmon només hauria de tornar al cap d’uns 1.300 anys, mentre que s’estima que Swan durarà entre 650 i 700 anys. Els objectes celestes Esses provenen de Nuvem de Oort, una regió llunyana de Sistema Solar composta de gel i roca, i el seu pas actual representa una rara oportunitat per a l’observació.
Descobriment i característiques del cometa Lemmon
El cometa C/2025 A6 (Lemmon) es va identificar inicialment com un objecte asteroide el 3 de gener de 2025. Més tard Imagens va revelar un coma condensat i una cua curta, confirmant la seva naturalesa cometària. El periheli es va produir el 8 de novembre de 2025, a 0,53 unitats astronòmiques de Sol.
La brillantor màxima es va produir prop de l’aproximació de la Terra, amb una magnitud aparent que oscil·lava entre 3,5 i 4,4 en els informes d’observadors. El color verd resulta de la fluorescència de les molècules alliberades pel nucli escalfat.
El cometa va mantenir una extensa cua iònica visible a les fotografies, arribant fins a 12 graus de longitud a mitjans d’octubre. Observações indiquen que l’objecte es va moure per la constel·lació de Ursa Maior abans de creuar l’equador celeste.
Consells per a una observació òptima
L’observació de cometes es beneficia del cel fosc, lluny de la contaminació lumínica urbana. Especialistas et recomanem sortir a zones rurals o suburbis, on el cel nocturn permet que els teus ulls s’adaptin millor a la foscor al cap d’uns minuts.
Els prismàtics comuns serveixen com a eina inicial per localitzar el cometa, revelant detalls del coma i rastres de la cua. Aplicativos d’astronomia per a telèfons intel·ligents ajuda a identificar la posició exacta al cel.
Els telescopis que són portàtils o disponibles a biblioteques i universitats faciliten observacions més detallades. El moment ideal per cercar és a primera hora del vespre o abans de l’alba, depenent de la posició actual del cometa.
Comparació entre els cometes Lemmon i Swan
El cometa Lemmon va destacar durant l’octubre com el més brillant dels dos, cosa que va facilitar la seva detecció a simple vista en llocs amb poca interferència de llum. Já o Swan, tot i estar més a prop de Terra, presentaven una brillantor més baixa i requerien condicions o equipaments òptims per a una visió clara.
Tots dos presentaven un color verdós típic, però Lemmon va mantenir una visibilitat perllongada més gran després del periheli. Swan, al seu torn, va mostrar una cua prominent poc després del descobriment, però ràpidament es va afeblir.
La simultaneïtat dels passatges va generar interès global entre astrònoms aficionats i professionals. Les coordenades Observações van contribuir a obtenir dades precises sobre les òrbites i l’activitat dels cometaris.
Altres fenòmens celestes a l’octubre
La pluja de meteors Orionídeos, associada amb Cometa Halley, va romandre activa fins a principis de novembre. L’esdeveniment va proporcionar fins a 20 meteors per hora en condicions ideals, complementant l’observació de cometes.
Superlua de Castor, previst per al 5 de novembre, va marcar un altre moment destacat del calendari astronòmic. El fenomen Esse es produeix quan el Lua arriba al perigeu prop de la fase completa, apareixent més gran i brillant al cel.
Octubre va concentrar múltiples esdeveniments celestes, inclosa la presència de cometes i meteors, oferint oportunitats variades als entusiastes de l’astronomia.
Visibilitat actual i recomanacions finals
El cometa Lemmon es manté observable a l’hemisferi nord durant les nits de finals d’octubre, encara que amb una brillantor decreixent. Observadores hauria de prioritzar els temps amb cel clar i sense interferències lunars.
Equips senzills com els prismàtics o els telescopis amateurs permeten capturar imatges detallades. La paciència per a l’adaptació visual millora l’experiència visual.
L’espectacle reforça la importància de vigilar el cel nocturn amb regularitat. Eventos com aquests destaquen la dinàmica de Sistema Solar i fomenten l’interès per l’astronomia.
